L'educació és un tema molt tractat i que crea molta polèmica. Aquí parlarem d'un article que reflecteix molt be la realitat, per Miguel Angel Santos Guerra.
¡TODOS A UNA! Publicat el 5 de desembre de 2009.
“Y esa una es la educación”
No parem d’escoltar als mitjans de comunicació com està augmentant el fracàs escolar, però realment, qui té la culpa?
Com diu Santos Guerra, quan comença un nou curs hem de lluitar tots junts (polítics, professorat, famílies...) per aconseguir una educació de qualitat i un èxit complet en l’escolarització.
Fent referència als primers (els polítics) que són els que tenen el poder de decidir què es fa i com es fa, coincideix amb l’autor quan diu que s’haurien de preocupar primer d’aconseguir una llei adequada a la societat actual on es demostri que avancem. Dóna el mateix qui siga al poder i a l’oposició, tots junts tenen el deure de lluitar pels mateixos interessos, és a dir, tenen el deure d’aconseguir una educació de qualitat on es treballi atenent les necessitats de cada alumne, on l’important no siga el resultat sinó el camí recorregut, l’experiència adquirida.
Primer seria necessari establir un sistema equitatiu, on tothom tingueren les mateixes oportunitats (discapacitats, immigrants... ); és clar que s’està posant en marxa, però encara estem a un món d’aconseguir-ho.
Però no sols fa falta una llei educativa en condicions; podríem posar els medis però, sense l’interès dels ciutadans seria impossible anar endavant; tots som necessaris, lluitar junts és l’única manera d’aconseguir un bon futur per als més petits.
“La educación ha de ser un compromiso de todos. Hablo de educación, no de mera instrucción.
De poco nos sirve que las personas adquieran conocimientos si luego los utilizan para oprimir, exprimir, engañar y explotar a los demás"
”Evidentment, per tenir una educació en condicions faria falta un bon pressupost, és a dir, faria falta retallar l’economia destinada a altres àrees (com la butxaca d’alguns) i donar suport econòmic a tot l’àmbit educatiu. Aquest any s’ha introduït l’eina dels portàtils, un projecte que costarà molt però farà servir les noves tecnologies als més petits. D’aquesta manera s’estaran complint els objectius de la LOE i s’utilitzarà un mètode d’ensenyament atractiu i amb interès.
Un dels objectius de l’educació és aconseguir individus crítics, amb raonament propi i capacitat per fer-ho vàlid amb justificacions, amb respecte. Com a futura part del professorat, penso que aquesta feina està a les nostres mans i per tant, es necessària una bona formació per aconseguir-ho. S’ha d’aturar el tòpic de “El que sabe, hace. El que no sabe enseña” i mostrar que gràcies a la nostra actuació la societat actual és una societat amb raonament crític, que pel nostre treball els infants podran desenvolupar-se integralment. És una feina costosa, és clar, però penso que cal fer-ho simplement per la satisfacció que suposaria ver en un futur la correcta actuació d’un nin educat per nosaltres.
Fins aquí el comentari respecte a l’article, encara que la meva opinió personal no s’allunya molt de la de l’autor.
Penso que per gaudir d’una educació de qualitat, primer s’han de posar d’acord “els de sota”; els polítics, com he dit anteriorment, s’han de preocupar més de fer un pacte, de tractar de conèixer quins són els problemes actuals i recercar solucions per poder afrontar-les. No és suficient escriure tractats i canviar-los cada nou govern, si no que s’ha de conèixer la realitat i actuar des de dintre.
És aquí on actuem nosaltres, és a dir, el professorat. L’educació futura depèn de la nostra formació (actual i posterior); quant més sabrem, més podrem ensenyar, doncs, l’educació que oferirem als nostres alumnes serà de millor qualitat. A més, hem de escollir bé els mètodes que utilitzarem per ensenyar. Tot esforç serà poc si no aconseguim que els nins aprenguin i gaudeixen aprenent.
Per últim, la capacitat d’aprendre recau directament en els nins, encara que nosaltres hem d’escollir mètodes per motivar-los. Tractarem d’incentivar el seu aprenentatge i oferir ajuda a aquells que tinguin necessitats educatives.
La teoria és perfecta, a més actualment hi ha un munt d’eines que ens poden ajudar a fer-ho possible. Però no s’ha d’oblidar que cada nen és un món que nosaltres hem de conèixer profundament per tal d’entendre-ho i buscar els recursos i les tècniques adequades.
Pot ser tot el que tractem d’aconseguir avui es vegi com una utopia, però està a les nostres mans i a la nostra educació.
http://blogs.laopiniondemalaga.es/eladarve/
